Antropologia del disseny

Pública

ETNOGRAFIA
Una metodologia dins l’antropologia per conèixer altres cultures que parteix de tres premisses:
· Desfer-se de prejudicis
· Anar on va la gent, barrejar-se amb ella i observar el que fa i com ho fa.
· Preguntar, escoltar i, això sí, prendre notes del que veiem i sentim i de les nostres pròpies impressions i reflexions!

Comunitat

En aquesta pràctica he volgut reconnectar amb una activitat que em trasllada a un moment ara llunyà però que fou una gran font de memòries per sempre: el surf.
Des de ben petita he tingut la gran sort de poder gaudir els estius a la costa tarragonina en familia dins una casa plena de cosins, tiets i els avis. Els estius foren una erupció de felicitat i aventures compartides amb els cosins. El fet de ser l’única noia i, alhora, la més petita no va suposar cap inconvenient per ser l’espectadora més fanàtica de les peripècies que ells feien mentre jo observaba anonada des de la sorra. Ells em van introduïr a la cultura i l’estil surfer, des de les modes fins els tecnicismes de cada tipus de taula. L’olor
a crema solar, la picor a les esquenes per les quemadures després d’estar hores i hores a la platja i els granets de sorra enganxats arreu de les nostres bosses, cabells i roba esdevenen un conjunt de records molt memorables.
La sensació de pertànyer, de col·lectivitat i de compartir un interés en comú semblava meravellós per als adolescents que feien de cangur de la cosina petita. Tot i només fer d’espectadora passiva podia sentir les rialles, les emocions i l’alegria que aquesta activitat aquàtica unia a tota una colla durant els mesos d’estiu.
La taula de surf esdevè llavors l’objecte quelcom protagonista i escollit que ens serveix com a eix entorn a aquest esport tant singular i salat.
Ara per ara, un parell de dècades més tard d’aquells estius solejats a la bora del mar, em trobo encara molt propera a l’estil de vida de costa però amb certa diferència. Visc a una illa a la costa del nord de Noruega on durant els darrers
anys aquesta, podriem dir, remota localització s’ha popularitzat d’entre els surfers per les grans i fredes onades de l’Atlàntic àrtic.
Per tal d’analitzar, comprendre i interpretar la comunitat surfera es duu a terme i es practiquen:
– L’observació passiva.
– La participació activa: empatitzarem amb els
membres de la comunitat participant-hi.
– Preguntes in situ, entrevistes.

EL SURF A L’ÀRTIC, UNSTAD BEACH
Fer surf a les illes Lofoten és possible gràcies als gruixuts vestits de neoprè ja que els 68º nord d’aquestes illes no passen desapercebuts tampoc dins l’aigua.
Des de l’any 1963 hi ha surfistes a la platja d’Unstad, a la costa nord de la illa Vestvågøy. Thor Frantzen i Hans Egil Krane van ser probablement els primers surfistes a les Lofoten, llavors havien de fabricar les seves pròpies taules ja que aquest esport encara no era gaire popular i l’únic esbós o patró d’una taula de surf que tenien era la portada del disc Surfin’ Safari de The Beach Boys (1962). A principis dels anys 90, Kristian Breivik va donar vida a la badia i la seva població de només 20 habitants, va fer còrrer la veu arreu del país sobre aquestes fantàstiques onades al nord del cercle polar àrtic.
La pel·lícula de surf ‘E2K’ (1999) fou rodada des de la platja d’Unstad. En aquell moment no hi havia molts surfistes a la zona però un parell anys més tard ja hi havia un grapat de surfistes locals i l’any 2003 Unstad Arctic Surf es va instal·lar. El centre d’activitats, càmping i café-restaurant fou fundat per Thor i Marion Frantzen on van començar a llogar taules i equip de surf.
A diferència de la resta del territori de les illes Lofoten, on el mar sempre ha tingut una gran presència com a font principal d’aliments i com a via de connexió entre els illots, en aquesta badia el surf a pres el protagonisme i ha creat d’un lloc remot desconegut l’enclau de la cultura surfista escandinava de moda.
En l’actualitat ambdós surfistes locals i internacionals plenen la platja i els negocis de la badia amb un esperit relaxat, jove i boig per les onades. Els espais colindants a la platja on es visualitza l’estat del mar, es descansa, es menja i serveix de vestuari improvitzat també acull moments de connexió i relació entre tots els esportistes. És relativament comú trobar apats improvitzats en forma de picnic o barbacoes, roba estesa als frontals dels vehicles, nens o mascotes al càrrec d’altres membres que no es troben a l’aigua, l’intercanvi de quilles i tot un seguit de rutines en comunitat d’una harmonia certament admirable.
Les jornades de surf es veuen acotades per les escases hores de llum a l’hivern però altament esteses durant les 24h de llum a l’estiu. La neu
emmarca la platja als mesos més freds i les praderies florides donen color i textura a l’entorn durant els mesos més càlids. Tot i així, les relacions
i algunes de les dinàmiques de la comunitat segueixen el seu curs durant tot l’any. Els llocs on predominen els millors ‘barrils’, les cues per agafar les onades, les salutacions i els crits en una infinitat d’idiomes per sobre de l’aigua, les prioritats i el respecte pels surfistes més experimentats, els locals i els més determinats tenen lloc independentment de estigui nevant o plovent.
L’estil de vida relaxat i alhora actiu i esportista conforma una comunitat plena de varietat però també plena de similituts. El punt de connexió amb aquests membres, la taula, esdevé tot un repte i també serveix de fil per entendre perspectives d’una manera neutral dins aquesta experiència etnogràfica.

OBJECTE
Les diferents connotacions i significats que aquesta eina esportiva són infinites: quines marques i perquè es valoren més que d’altres, els patrocinis que alguns afortunats gaudeixen i els permet practicar l’esport a jornada completa sense preocupacions, les personalitzacions i els dissenys únics com a forma d’expressió, les taules adquirides com a souvenir o record d’altres localitzacions surfistes a forma de segell dins dun passaport de onades
o els tamanys segons la tècnica i les necessitats físiques.

NECESSITATS
Observar i conèixer la comunitat i l’objecte, les relacions entre els membres a través de les taules. Detectar els valors vinculats a les taules més enllà de la mera utilitat com a superfícies o suport i descobrir l’aportació d’aquestes dins l’experiència esportiva i la cultura del surf.  Preguntar i entrevistar membres locals, persones que fan els cursos de Unstad Arctic Surf i els fundadors del centre esportiu i del taller de reparació de taules local.Empatitzar i esbrinar les implicacions cognitives i emocionals dels membres que empren la taula a diari. Proposta d’alternatives a l’objecte com a eina social i medi cultural dins la comunitat surfista.