DISSENY ETNOGRÀFIC

Desenvolupar l’habilitat d’estranyar-se i predisposar-te a deixar-te sorprendre i a aprendre nous sentits. Es tracta de comprendre les necessitats de la comunitat i treballar en el teu disseny a partir d’aquesta comprensió.

Un cop definida la comunitat i construït el kit de recerca, es tracta d’aprendre el que necessites saber per a desenvolupar el prototip o disseny.

PRÀCTICA: Posar en pràctica el treball de camp planificat: recerca de tall etnogràfic en la comunitat triada emprant el kit de camp i investigar les pràctiques socials de la comunitat a l’entorn dels objectes i espais per poder explorar les necessitats que es reflexaran en la proposta de disseny.

 

“Els artistes i els dissenyadors són els exploradors, els antropòlegs d’aquest nou continent. Es troben amb éssers i llenguatges i expandeixen l’antropologia cap a nous camps. Són traductors.”

 

– Nicolás Bourriaud.

 

 

SURF ÀRTIC: UNSTAD BEACH

Un cop establert el context, la comunitat, l’activitat que la uneix i l’objecte d’estudi per al kit de camp ens disposem a endinsar-nos en primera persona a través de la investigació etnogràfica dins la comunitat de surf a la platja d’Unstad, a les illes Lofoten. La taula de surf esdevè, llavors, l’objecte escollit com a eix de connexió dins l’entorn. El coneixement i la font d’informació recau en la relació establerta amb els membres de la comunitat surfera de a badia d’aquesta petita població. Descobrirem el significat, el valor i els usos de la taula per entendre perspectives i necessitats dins aquesta experiència etnogràfica que preten desembocar en la proposta de millores per a aquest segment de la societat.

VIA DE CONTACTE

El context global i l’actualitat tecnològica em facilita establir un primer contacte de forma virtual. L’etnografia aplicada a través del software online conforma un apropament amb un caire analític i des del punt de vista d’un investigador. Les xarxes socials esdevenen el medi primari i, de forma gairebé natural, otorguen un caire d’anonimat i ‘estranyament’ ja que m’apropo a la comunitat des d’un angle desconegut i nou personalment. Aquest vestit d’estranyament virtual em permet la neutralitat de procesar informació sense cap condicionant gràcies a la meva figura aliena respecte la comunitat.
Emprenent aquesta recerca virtual com a primera via de contacte gaudeixo d’una prèvia font d’informació i recursos contextuals. Construeixo els primers camins de recerca a través dels dos centres d’activitats surfistes de la zona: Unstad Arctic Surf i Lofoten Surf Center. Ambdues entitats ofereixen serveis de lloguer o compra d’equipació i cursos d’aprenentatge i iniciació al surf. Alhora, guadeixen d’espais de cafeteria, botiga de merchandising i roba de marques relacionades amb el surf.
Degut als contactes en comú i la predisposició a compartir experiències, informació i detalls de la cultura surfera es pren com a fil connector el centre d’activitats Lofoten Surf Senter. La relació com a observadora participativa de forma virtual em porta a converses casuals i naturals a través del chat d’Instagram @lofotensurfsenter interactuant amb les publicacions diaries i quotidianes sobre l’estat del mar o del vent, les rutines d’escalfament i un backstage logístic.

OBSERVACIÓ PASSIVA & PARTICIPACIÓ ACTIVA

Ara si, Kristian B. m’introdueix al món surfer, en concret a la comunitat i el conjunt d’habitants que interactuen entorn a Lofoten SurfSenter. Em presento com a contacte a través d’un amic i veí asturià que comparteix l’afició amb el centre des fa gairebé una dècada. El propietari d’aquest centre conforma la meva porta d’entrada a la comunitat, l’anomenat ‘Uncle Frost’ per la resta de membres.

La quantitat d’informació i dades extretes de les converses relaxades que establim m’aporten una visió més propera i real de les rutines, frustracions i motivacions dels surfers d’Unstad. A través de les notes de Google, el diari marítim, i la càmera, el radar d’onades, registro de forma subtil i respectuosa imatges i rebelacions.
La situació privilegiada de les illes Lofoten envers el context global de pandèmia em permet planificar amb certa lleugeresa la forma en la que observo i tinc contacte amb la comunitat. Les rutines, els elements de valor i les interaccions dins l’afició surfista es registra de manera natural i propera, intentant causar la menor de les pertorbacions.L’ambient jove, relaxat i distès em resulta còmode per a establir les relacions i interactuar amb els membres en les visites.

El caire informal i amable de la meva aproximació esdevé un medi tant còmode per a la comunitat que les preguntes acaben sorgint en ambdues direccions de forma automàtica. Les persones s’habituen a la meva presència i comparteixen la seva jornada diària amb facilitat, m’expliquen les seves preferències en les rutines de matí, les consideracions envers les marees, la importància dels vents i el posicionament a les diferents cantonades de la platja segons l’hora del dia. Tot plegat, sembla una gran familia, encara que molt diversa, compartint coneixements i rondinant els uns dels altres.
Dins aquesta gran familia també puc observar el respecte i l’apreciació entre els membres, la consciencia de l’experiència i les habilitats dels companys, així com les consultes i escoltes prenen lloc durant l’activitat mateixa o els escalfaments. Tots ells semblen gaudir amb la mateixa intensitat tant dels moments dins l’aigua com de les estones prèvies i posteriors, entenen així la vinculació i proximitat entre ells.

El sentiment de comunitat i conjunt es reflexa també alhora d’interactuar amb la meva persona com a nou membre d’aquest context etnogràfic. La introducció als espais, la botiga, els cafés i el seu equip m’acull de forma col·lectiva i m’acompanya en la meva presència dins el centre d’activitats. També, en el moment de presa de fotografies a la riba del mar, em mostren gestos d’aprovació i saluts en números plurals mentre es disposen a entra a l’aigua i descansen entre onada i onada. Semblen identificar la meva figura de forma més familiar i natural amb el pas de les hores en comunitat. L’afinitat es construeix amb una inversió de temps, respecte i amabilitat en la observació i escolta de l’afició.

«You forget about problems, you focus only on the waves.» – Shanon Ainslie.

EXPERIÈNCIA ETNOGRÀFICA. CONCLUSIONS

Després de realitzar un estudi i integrar-me dins la comunitat surfera d’Unstad he de destacar la facilitat d’aproximació gràcies a la naturalesa amable dels membres. Alhora, degut a la distància de la localització i la meva residència no he pogut visitar l’enclau etnogràfic tantes vegades com m’haguès agradat ni en els moments més idonis per a realitzar surf i veure l’acció en tot el seu potencial.
De totes maneres, l’espai exterior fou el veritable element clau per a permetre aquesta aproximació. Tot i el context global he pogut interactuar i apropar-me als membres alhora que observar les onades fotografiant els barrils amb les onades tacades de surfistes posicionats estratègicament i en ordre de sortida. Fou en aquestes situacions en les quals vaig poder observar la tensió entre els membres, aquest caire de competitivitat i rivalitat en l’ordre d’agafar les onades és resultat directe de l’emoció i la passió per aquest esport. Encara que les emocions foren fortes, sovint es respectava l’ordre i només en casos puntuals es trobaven en disputa.
L’estància i les visites foren plurals de forma perllongada en el temps encara que la recepció tant natural i familiar va conformar una linealitat en l’interacció. L’experiència etnogràfica m’ha permés entendre la unió entre els membres que comparteixen la passió pel surf i l’estil de vida relaxat alhora que la importància d’una presència constant de tots i cada un d’ells en l’entorn. Així doncs, he entés que el servei de botiga i de cursos per a la iniciació del surf conformen la unió principal entre la comunitat de locals i membres del centre amb l’exterior o amb aquells que practiquen l’activitat de forma puntual.
De forma genèrica trobem diversos punts a destacar o mancances en les quals la majoria de membres es troben d’acord i són les següents:

Degut a la popularitat de l’enclau i la població d’Unstad, la platja s’ha vist afectada amb una onada turística només localitzada durant la temporada d’estiu. Pel contrari, als hiverns no s’hi troba a cap visitant o persones interesades en el surf, el fred i les baixes temperatures en són la causa. El problema, però, no resideix en la divisió d’estacions, si més no, recau en l’excés de grups de persones que s’inicien en aquest esport. Els grups, d’entre 8 i 12 persones, ocupen les aigües i les onades de forma poc estratègica i alhora certament perillosa. Degut a la latitut d’aquesta platja dins l’oceà Atlàntic, la brutalitat del mar i les onades no es correspon a un entorn adequat per a persones poc experimentades. No obstant, l’enclau ha sigut promocionat i oferit de forma turística com a destí turístic on practicar el surf per primera vegada per tal d’aportar i sumar al benefici econòmic i col·lectiu de la petita població però la comunitat de surfers autòctona troba que aquest reclam és erroni.

Així doncs, els membres de la comunitat expresen la voluntat de reflexionar al voltant d’una solució per a aquesta dualitat entre surfers autòctoncs experimentats i surfers puntuals turistes que tot just s’inicien dins l’esport en aquestes condicions àrtiques.

Per últim, destacar la utilitat del kit de camp: la camèra de fotos, les anotacions a les notes de Google, el coneixement bàsic de l’idioma noruec i el contacte en comú amb Kristian.

L’experiència etnogràfica ha resultat tot una font de coneixement i comprenssió a través de la qual he pogut conformar quines són les raons i els significats d’aquesta comunitat surfera.

 

WEBGRAFIA

Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación
participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social.
https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf

Arctic surfers ride out Norway’s coronavirus blues (2020). ArcticToday
https://www.arctictoday.com/arctic-surfers-ride-out-norways-coronavirus-blues/

Etnografías de la pandemia por coronavirus, Dossier Revista Perifèria
https://revistes.uab.cat/periferia/issue/view/v25-n2

Surfing Under the Northern Lights, The New York Times, per Jeré Longman (2016)
https://www.nytimes.com/2016/10/23/sports/surfing-unstad-norway-lofoten-masters.html

WATCH: THE FIRST SURFERS OF LOFOTEN IN NORWAY – Magic Seaweed, per H. Bydal (2019)
https://es.magicseaweed.com/news/watch-the-first-surfers-of-lofoten-in-norway/11366/

Surfing in Lofoten – Lofoten Info
https://lofoten.info/en/Surf/?Article=6

ANTROPOLOGIA DEL DISSENY: EL TELÈFON

Una exploració de la vida social i els significats culturals dels objectes. L’antropologia ens proposa mirar els objectes i la pràctica del disseny en el seu context social i cultural, com a part d’una forma de vida humana. La reflexió sobre l’objecte, en aquest cas, el telèfon, es farà a través d’un anàlisi cultural i la història personal.

 

Telèfon: del grec tele «distància/lluny» i phonos «so», un aparell de telecomunicació que permet codificar i transmetre sons a distància mitjançant senyals elèctrics.

 

CRONOLOGIA DEL TELÈFON
1854 – Invenció del telèfon per l’italià Antonio Meucci.
Va connectar la seva oficina amb el seu dormitori i
així poder parlar amb la seva dona, la qual es trobava
immobilitzada per una malaltia.
1940 – Ús civil de la tecnologia telefònica
1973 – Primera trucada sense fils, l’ingenier de telecomunicacions
Martin Cooper introdueix el model
Motorola DynaTac 8000X
1980 – Primera generació de telèfons portàtils (1G)
1990 – Millora de les comunicacions mòbils (2G) i
digitalització de les comunicacions (GSM)
2000 – Primer smartphone: Ericsson R380. Les funcions
d’un ordinador i nou programari es fusionen.
2007 – Introducció de la pantalla tàctil i la connexió
a internet amb el primer Iphone, per Steve Jobs.

PRÀCTIQUES SOCIALS

El telèfon ha estat concebut, des de la seva invenció l’any 1854, com a eina de comunicació entre dos punts distants. Bé connectats, o bé, sense fils. La seva evolució tecnològica ha permès la seva evolució morfològica, material i la incorporació de funcions amb les quals, la trucada o el missatge, passen a un segon pla de prestacions.

Característiques físiques:
En els seus inicis, el telèfon es va compondre d’elements i materials pesats. Les dimensions assolien mesures similars a les d’un cofre i els metalls pesats construien un cos impossible de transportar. Actualment, gràcies a l’evolució de les tècniques de fabricació, els nous materials i la tecnologia incorporada, el cos d’un telèfon no és superior al tamany de la mà. La seva lleugeresa (140-170g) i el seu disseny ergonòmic faciliten el seu ús i transport. La nova normalitat del s.XXI ha assolit una usabilitat estesa globalment, el número de telèfons existents (2021) excedeix la població mundial en un 3%.
Tot i que existeixen 20 marques diferents que lideren el mercat i uns gairebé 15.000 models de telèfons, el disseny més comú es constitueix per colors foscos o neutres amb una geometria de prisme pla.

Funcions i utilitats:
Més enllà de la funció comunicativa, la trucada, la tecnologia ha incorporat infinitat de prestacions a aquest objecte tant extens:

– Comunicació (en el seu sentit més ampli)
– Entreteniment i oci: jocs o activitats virtuals
– Font i emmagatzematge d’informació
– Eina de lectura/estudi (e-reader)
– Missatgeria textual/video (comunicació)
– Càmera de fotografia i video
– Plataforma per a xarxes socials
– Reproducció música
– Servei GPS i mapes
– Programari per a APPS
– Calendari, agenda o despertador
– Adquisició i compres
– Serveis bancàris i d’organismes oficials (ID)

  

ANÀLISI CULTURAL

DIMENSIONS SOCIALS

Encara que l’ús d’aquest objecte de forma individual és la més comú, segons el context i l’entorn social que estudiem aquest pot adquirir diverses finalitats:

Les organitzacions orientades a l’ajuda de víctimes de la violencia domèstica proveeixen de telèfons per a ús exclusiu en situacions d’emergència. Així mateix, les diferents tipologies d’emergències han acollit el telèfon com a medi de comunicació i eina indispensable com per exemple el internacional 112, els bombers o la policia, i, per suposat, les emergències mèdiques.

D’altra banda, dins del sector literari, ha sorgit un nou gènere per a noveles produïdes a través de missatges de text amb capítols d’entre 70 i 100 paraules d’extensió. Les “cellphone novels” tenen el seu origen al Japó, l’any 2007, i les quals sovint mantenen l’autoria de l’obra de forma anònima.

Alhora, a d’altres parts del món on els recursos escassegen, el telèfon ha originat la creació de petites empreses per a la reparació i el muntatge d’aquest. Tanmateix, trobem països com Malí o la Índia on el fet de compartir un mateix dispositiu entre diversos membres d’una família o, fins i tot, d’una població és una pràctica freqüent. Algunes zones rurals tenen menys densitat telefònica per habitant i el telèfon esdevè un servei col·lectiu per a la comunicació.

En darrer lloc, algunes religions com el judaisme ortodox ha desenvolupat una tipologia kosher de telèfon, el qual es troba restringit per preservar la modèstia, segons asseguren.

DIFERÈNCIES CULTURALS

Les diferents tradicions, costums i diferències en el comportament humà també han acollit aquest dispositiu amb certs contrastos:

Al continent asiàtic, al Japó concretament, l’ús del telèfon en espais públics com el trasnport públic no es considera correcte o respectuós, es pot negar l’accés a algú que en fa ús en el moment de pujar. En aquest país, l’harmonia social es prioritza davant la perturbació sonora d’aquest invent tecnològic.
Alhora, països com Colombia o Ruanda tradueixen els rols jeràrquics o valors com el respecte mitjançant les trucades “perdudes”. L’usuari que rep penja i retorna la trucada per tal d’assumir el cost d’aquest acte comunicatiu.
La Índia, per exemple, ha pres com a costum incorporar al to de trucada cançons, de vegades, religioses. Aquesta expressió singular permet a l’individu reconèixer un tret personal sobre les creençes o els gustos musicals de la persona amb qui contacta.

PASSAT, PRESENT I FUTUR

Així com la presència d’un dispositiu mòvil resultaria un shock funcional i cultural per a una persona en qualsevol època diferent a la nostra, és a dir, qualsevol moment històric abans de la seva invenció l’any 1854; podriem dir que aquest objecte seria emprat com a petjapapers per una persona del Renaixement o com eina de caça per l’humà neandertal. Pel contrari, actualment el telèfon es declara com l’invent tecnològic estès amb més rapidesa de la història que, si bé, fou concebut per a connectar persones en diferents indrets sovint té l’efecte contrari quan aïlla a una persona dels presents.
D’altra manera, és quelcom incert quina serà la seva extensió dins la nostra societat i com aquest prendrà el comandament de l’evolució i comportament humà.

 

HISTÒRIA PERSONAL

1998 – Trucades de l’àvia abans de sopar

2000 – Esbarjo tecnologic durant les plujes d’estiu

2003 – Notícies del pare a l’hospital

2006 – Integració social i comfort parental

2009 – Discusions i vomitades emotives amb la parella

2012 – Lectures al tren de camí a la universitat

2015 – Càmera de fotos de concerts i festivals

2018 – Cordó umbilical amb la llar des de l’estranger

2021 – Eina de treball i connexió amb els meus

 

La meva experiència personal amb aquest dispositiu i la pràctica de les funcions que aquest incorpora ha sigut contextualitzada i determinada segons el moment temporal i les necessitats de cada moment vital. Ja que la meva evolució i creixement com a persona han determinat el grau d’implicació i la relació amb aquesta tecnologia.
En els inicis de la meva infància ja recordo les rutinàries trucades de l’àvia al vespre. Aquesta trucada no era pas l’única del vespre, ja que la família sencera semblava coordinar-se per fer un seguit de trucades creuades tot just abans de sopar. Per aquells temps jo em prenia aquest ritual amb rebuig, els minuts de conversa em semblaven eterns i l’intercanvi d’informació quelcom aburrit.
Més tard, amb l’efervescència adolescent i la necessitat de pertànyer socialment als meus anàlegs de classe, el primer telèfon que vaig rebre com a regal de nadal va semblar caigut del cel. Les hores, els minuts i els caràcters (limitats) de text m’apropaven, o això creia jo, als meus amics. Aquest sentit d’inclusió no només tenia una implicació comunicativa sinó que m’otorgava un grau de satisfacció social.
Així com la tecnologia d’aquest dispositiu va anar avançant, jo vaig anar abocant més serveis i necessitats que em feien dependre del telèfon, gairebé de forma inconscient a l’increment del temps que deixava de prestar atenció al meu voltant. Les meves relacions personals i laborals ja es veien submergides en les prestacions d’aquest aparell. Les meves rutines i hàbits es nodrien de les infinites utilitats que els nous programaris incorporaven.
Actualment, em sembla quelcom absurda i altament tòxica la dependència i la relació en la qual ha esdevingut la societat, en ella m’incloc jo en primera fila, amb aquest dispositiu. Trobo aquesta eina, d’un potencial generosament productiu, un recurs que pot contribuir nocivament als meus hàbits i comportaments socials ja que sovint l’ús que en faig és, d’alguna manera, sense propòsit i lluny de la necessitat de comunicació mentre que em trobo aliena als esdeveniments presents, a allò que si m’agradaria recordar en un futur.
Alhora, la meva situació actual que em situa residint a l’estranger amb tres vols i un ferri entre els que més m’estimo i jo, demanda d’un telèfon per seguir en contacte amb la llar. Per tant, ara per ara aquest dispositiu resulta una font d’energia, sentiments i un troç distant de la meva identitat i els meus afectes.

 

‘No hay mejor forma de “alejarse del mundo” que dejar el móvil en casa, pero al mismo tiempo, ésta parece ser la mejor forma de experimentar el mundo en el sentido más clásico’
Ferraris, M. (2008)
¿Dónde estás? Ontología del teléfono móvil

 

WEBGRAFIA & RECURSOS
–

Vídeo entrevista: Brendon Clark y la antropología del diseño – Elisava Noticias (2017)
https://www.elisava.net/es/noticias/video-entrevista-brendon-clark-y-la-antropologia-del-diseno

Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta – Maite Marín UAB (2010) a ‘Revista de recerca i formació en antropologia’
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf

Jan Chipchase acerca de nuestros teléfonos móviles – TED on Youtube (2008)
https://www.youtube.com/watch?v=Qn2NR901NMY

Sarah Pink: Design Anthropology for Wellbeing – Digitalethno on Youtube (2018)
https://www.youtube.com/watch?v=gM8q3l6nPCk

EI teléfono móvil y la verdad. “Antropología” del móvil – Adriana Goñi (2019), Sociología en la Red UNJFSC
https://sociologiaenlaunjfsc.wordpress.com/2019/02/24/ei-telefono-movil-y-la-verdad-antropologia-del-movil-por-adriana-goni/

La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Laia Ruiz Mingote (2018), Communication Lead id.real
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c

Fotografies – Unsplash, The internet’s source of freely-usable images
https://unsplash.com/